Mostrando entradas con la etiqueta marticortellt. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta marticortellt. Mostrar todas las entradas

domingo, 18 de marzo de 2012

MAFALDA

El mite de Mafalda va començar un dia tal com el 15 de març de 1962 , ara fa 50 anys,(encara que el seu autor Quino diu que van ser dos anys després) i aquests dibuixos estaven destinats a un anunci publicitari d’electrodomèstics.
En aquests cinquanta anys el culte a Mafalda ha donat la volta al mon. El seu autor, Quino, mai haguera imaginat que els seus dibuixos tingueren tanta vigència, ni que de vegades quan la gent s’apropava a saludar-lo sentia una tensió i una acusació vetlada. “La Mafalda es un dibuix, no una persona de carn i os. Però de vegades em tracten com si fa vint-i-sis anys haguera mort a un grup de nou persones , els nou personatges de la tira. A vegades em tracten com si fora un assassí.”
El dibuixant Peridis diu de Quino: Quino és , com tots els grans, humil, és una persona bondadosa i molt tímida que mai intenta ser brillant. En Quino es dóna una total coherència entre el que pensa, el que conta i el que dibuixa, mai ha renunciat ni al seu estil ni a la seua ideologia.
Analitzant el mon de Mafalda
Mafalda no te edat, no mor mai. Els xiquets de Mafalda reflexen vicis i virtuts adultes. Expressen el que han oblidat una part dels adults. “Jo el que vull que m’isca bé és la vida”
Manolito, que hereta del seu pare, tender, ximplesa i tacanyaria, “Ningú pot fer una fortuna sense fer farina als altres”
Felipe, el somiador, “No seria bonic si les biblioteques foren més importants que els bancs?
Susanita, la rància i repelent  xiqueta, “”No és qüestió de ferir susceptibilitats, sinó de matar-les”
El gran Guille No és increïble tot el que pot tenir dintre un llapis?
Mafalda, “Com sempre, apenes un posa els peus en la terra s’acaba la diversió”
Altres noticies relacionades
Video