Una alumna del Lluis Vives ens narra el fets ocorreguts els dies 15, 16 i 17 de febrer quan els joves del seu institut, completament indignats davant dels retalls en educació (el centre duu un any sense cobrar, no es substitueixen als professors de baixa i prompte tenen l’examen de selectiu, etc), decideixen, desvinculant-se del centre, prendre mesures més fortes per a protestar, així parlen de rebel·lar-se i tallar el carrer sense demanar permís, han de lluitar com siga pel seu futur.
La alumna ens conta que des de el centre tracten de dificultar d’alguna manera aquesta rebel·lió, just al contrari del que diu l’ABC que el professorat del centre puja la nota dels manifestants. També ens conta com la policía els ataca i damunt es burla de les seues companyes.
La setmana següent als fets es celebra una gran manifestació on acudeixen alumnes, pares i professors a expressar la gran disconformitat amb els fets ocorreguts. L’anomenada primavera valenciana encara no ha parat, pot ser només haja començat.
La alumna ens conta que des de el centre tracten de dificultar d’alguna manera aquesta rebel·lió, just al contrari del que diu l’ABC que el professorat del centre puja la nota dels manifestants. També ens conta com la policía els ataca i damunt es burla de les seues companyes.
La setmana següent als fets es celebra una gran manifestació on acudeixen alumnes, pares i professors a expressar la gran disconformitat amb els fets ocorreguts. L’anomenada primavera valenciana encara no ha parat, pot ser només haja començat.
Notícies relacionades
Video:
