Els models teòrics prediuen la partícula de Higgs, però mai ha sigut verificada experimentalment. Aquesta partícula permetria explicar l’origen de la massa de les partícules i completaria l’anomenat Model Estàndard.
Les darreres dades presentades pels científics de l’accelerador de partícules d’Estats Units Tevatron sobre la recerca de la partícula de Higgs són “coherents” amb les obtingudes en el gran accelerador europeu LHC. Aquestes màquines no són iguals, i el fet que se combinen els resultats indica que s’està anant pel bon camí.
Les col•lisions de partícules generen altres partícules, la majoria de las quals, inclòs el bosson de Higgs, es desintegren en partícules més lleugeres i més estables, desintegració tan ràpida que és impossible detectar el Higgs, si es que se crea. Segons els models teòrics hi ha vàries possibles combinacions de partícules secundàries que poden desvelar la existència d’un bosson de Higgs, el qual, d’existir, s’ha de produir en una fracció mínima de col•lisions. Per tant, els científics necessiten registrar i analitzar bilions d’elles per a estar segurs.
Encara que el LHC és molt més potent que el Tevatron, aquest últim és eficaç per a alguna d’aquestes modalitats de desintegració (canals). D’ahí l’interés per les dades obtingudes en el veterà Tevatron, per a afinar tot el possible en la recerca de la partícula de Higgs.
Noticies relacionades
- El acelerador LHC aumentará su energia este año
- “La partícula de Dios”, un mote que no gusta
- Los físicos se acercan a la partícula de higgs
- Higgs no será la última partícula
Video “La partícula de Dios”:
M'encante el tema de les partícules subatòmiques, però no entenc quasi res. Gràcies al video que hi ha penjat en la notícia he descobert què és el camp de Higgs, i he comprès què és una partícula de Higgs i la seua interacció amb les altres partícules, que dona lloc al concepte de massa.
ResponderEliminar